Quin matí!

No ha parat de ploure en tota la nit i ha tronat tant fort que ens hem quedat sense televisió de l'habitació. Es com si hagués vist el llam a dins i de sobte, ha deixat de funcionar. Ja pensava cambiar-la per una d'aquestes que es penjen a la pared, però hagués preferit trigar una miqueta més.
Per arrodonir-ho, el Polo ahir la nit estava insuportable perquè segons ell no havia sopat i tenia gana. Jo afegiria ademés que estava cansat... jo m'ho prenc a broma totes les pocasoltades que diu, tot i que de vegades acaba ferint. El més greu és que ni se n'adona.

De bon matí, jo que volia estar tranquila, he hagut d'anar a buscar-lo perquè havia marxat sense moto i per anar a la visita de la nostra primera ecografia, no arribava. Els metros no funcionaven, els carrers estaven colapsats perquè tothom agafa el cotxe quan plou i per acabar-ho d'adobar, els semàfors tampoc funcionaven. Total, que s 'ha creat un colapse circulatori!
Cada matí, escolto "mati" de Catalunya Radio amb en Basses i precisament comentàven si era llògic que cada vegada que plou, hagués un daltabaix tant important a dins la ciutat.
Alguns tertulians deien que això passava en totes les grans ciutats del món i d'altres deien que això no podia passar de cap de les maneres.

Sortosament en Polo s'ho a près amb filosofía i anavem rient de tot una mica, de la circulació, de la ecografía, dels folicles (li va fer molta gràcia aquesta paraula quan la va sentir) i ara no para de repetir-la. Ara tot és un folicle!
En Polo es un home que quan no porta la tramuntana a dins és l'home més encantador, servicial, tendre i divertit que he conegut mai. I quan el vent bufa, tot i tornar-se malcarat, no ha deixat mai de ser bona persona. Si, té realment molta classe, molt "savoir faire". Sort he fet de tenir-lo al meu costat, tot i que hem tingut i seguim tenint mils entrebancs.

Tornant a la visita, aquesta vegada ha estat molt ràpida. Tampoc hem hagut d'esperar. Em entrat de seguida, em fet la eco i hem tingut la bona notícia que n'hi havia un de 17 i un altre de 16 en l'altre trompa. L'endometri també esta engruixint les parets, aixi que sembla que hagi respost molt bé al tractament. Visca! Per fi bones notícies! He preguntat perquè tenia tant de mal als pits i m'han dit que era normal que això depenia de les hormones i les èpoques.
I llavors ens han donat la notícia. La IA es fara aquest cap de setmana! M'he quedat bocabadada perquè m'ho esperava un pèl més tard. Ostres, encara no haviem anat al Notari, tampoc sabiem a on anar... He de parlar amb el metge de capcelera per a veure si entra la medicació per la Seguretat Social. També no m'haig d'oblidar de pendre'm el dostinex, i punxar-me per provocar la ovulació 24h abans. Sortint de la Clínica, he agafat el telefón i he començat a trucar per tancar temes. També he trucat a la mamà per avisar-la. M'he atabalat una mica i és em posa molt neguitosa deixar les coses per últim moment! Perquè crec que si ho deixes tot pel final, les coses surten sovint malament, vas intranquil, escopetejat i amb les coses mig fetes.

Ostres, dia 16 i 17! Espero que tinguem una miqueta de sort!

Llàstima que no he arribat a temps per conèixer la Núria. Ella s'està fent la seva primea FIV, després d'uns quants intents de IA. Haviem quedat però ens devem haver creuat.
Espero conèixer-la algún dia. Em faria molta il·lusió.