I seguim amb bones notícies! Acabo de veure els resultats de l'examen que vaig fer la setmana passada a l'escola oficial d'idiomes. M'han posat a cinquè, l'últim any! Ostres per vocabulari i parlat d'acord però escrit? Es veritat que em va anar molt bé l'examen oral i l'escrit crec que força bé també... pero hagués preferit estar a quart o tercer perquè segur que em perdo algo interessant.
De fet considero que he fet trampa; és que sóc mig francesa. Amb mitja familia parlem francès i passem part dels estius a França, el problèma es que l'escric poc. I ara amb la Léa, la meva nebodeta preciosa també parlo més sovint el françès. Li canto cançons constantment i ella es posa a ballar perquè encara no sap parlar encara cap idioma. Només sap dir "què", "té" que per ella vol dir dona'm, "allez allez", "awa" que vol dir aigua, el seu nom, papà, mamà, mamy, "titi" que soc jo i "ovo" que es Polo. Es un regal molt preuat veura-la ballar i somriure. M'omple molt ser al seu costat i jugar amb ella, cantar-li cançonetes, nedar (li entusiasma) i caminar o còrrer al seu darrere perque s'escapa. Es que me la menjo a petoooons!
Bé, tornant a l'escola oficial d'idiomes, tot i aixì haig de passar l'examen de tercer que confirmarà el suposat nivell que tinc. Hauré de repassar molt la gramàtica que la tinc molt rovellada. Sempre m'ha agradat fer d'esponja però sempre he defugit dels títols! Suposo que per por al fracas. El Polo es qui m'ha empès a fer aquest exàmen. Bé, ell m'ho va suggerir i ho vaig trobar molt encertat. Personalment em feia il·lusió fer història, perque sempre m'ha apassionat! però parlant-ho amb la Mireia em va dir que era molt més encertat la idea del Polo. Que amb la història no es va enlloc i amb llengues si. Mmhmh, ok ok.. no em costa res intentar-ho... i ja hi soc. Ara només falta tenir sort en el sorteig perquè m'agafin.
Potser estiro massa la corda? He jugat 2 cops ben forts aquesta setmana. La IA que es també questió de sort i ara entrar a l'escola Oficial d'idiomes per tenir el títol de francès. -"Faites vos jeux monsieurs dames! .. Rien ne vas plus!-"
La meva mare sempre ha dit que després del mal temps torna el bon temps... Desitjo que la meva mare tingui raó i que la meva mala sort estigui arribant a la seva fi. Haurà arribat finalment el bon temps? Ho sabrem d'aqui a poques setmanes.
Quan vaig conéixer el Polo, la meva vida va fer un gir de 180 graus. Vaig deixar de plorar cada dia, el primer any va ser especialment de color de rosa, va ser meravellós, sublim!
Després van començar ha haver-hi problèmes i entrebancs... teniem tots dos moltes ferides obertes i moltes coses per arreglar, cicatritzar i em vaig entristir perquè considerava i encara considero que el Polo no acaba de tancar ferides seves. Però ara espero que les coses es vagin arreglant mica en mica i tot es posi a lloc com hauria de ser. El Polo es un home extraordinari i prefereix tormentar-se ell sol que fer mal als demés. El que no s'adona, es que si es fa mal a ell, em fa mal a mi perquè considero que ell i jo som un tot. Es un home que estimo, que admiro el seu savoir faire i la seva educació. Voldria emvellir al seu costat per sempre, tal com he embellit aquests últims tres anys desde que el vaig conéixer.
De fet considero que he fet trampa; és que sóc mig francesa. Amb mitja familia parlem francès i passem part dels estius a França, el problèma es que l'escric poc. I ara amb la Léa, la meva nebodeta preciosa també parlo més sovint el françès. Li canto cançons constantment i ella es posa a ballar perquè encara no sap parlar encara cap idioma. Només sap dir "què", "té" que per ella vol dir dona'm, "allez allez", "awa" que vol dir aigua, el seu nom, papà, mamà, mamy, "titi" que soc jo i "ovo" que es Polo. Es un regal molt preuat veura-la ballar i somriure. M'omple molt ser al seu costat i jugar amb ella, cantar-li cançonetes, nedar (li entusiasma) i caminar o còrrer al seu darrere perque s'escapa. Es que me la menjo a petoooons!
Bé, tornant a l'escola oficial d'idiomes, tot i aixì haig de passar l'examen de tercer que confirmarà el suposat nivell que tinc. Hauré de repassar molt la gramàtica que la tinc molt rovellada. Sempre m'ha agradat fer d'esponja però sempre he defugit dels títols! Suposo que per por al fracas. El Polo es qui m'ha empès a fer aquest exàmen. Bé, ell m'ho va suggerir i ho vaig trobar molt encertat. Personalment em feia il·lusió fer història, perque sempre m'ha apassionat! però parlant-ho amb la Mireia em va dir que era molt més encertat la idea del Polo. Que amb la història no es va enlloc i amb llengues si. Mmhmh, ok ok.. no em costa res intentar-ho... i ja hi soc. Ara només falta tenir sort en el sorteig perquè m'agafin.
Potser estiro massa la corda? He jugat 2 cops ben forts aquesta setmana. La IA que es també questió de sort i ara entrar a l'escola Oficial d'idiomes per tenir el títol de francès. -"Faites vos jeux monsieurs dames! .. Rien ne vas plus!-"
La meva mare sempre ha dit que després del mal temps torna el bon temps... Desitjo que la meva mare tingui raó i que la meva mala sort estigui arribant a la seva fi. Haurà arribat finalment el bon temps? Ho sabrem d'aqui a poques setmanes.
Quan vaig conéixer el Polo, la meva vida va fer un gir de 180 graus. Vaig deixar de plorar cada dia, el primer any va ser especialment de color de rosa, va ser meravellós, sublim!
Després van començar ha haver-hi problèmes i entrebancs... teniem tots dos moltes ferides obertes i moltes coses per arreglar, cicatritzar i em vaig entristir perquè considerava i encara considero que el Polo no acaba de tancar ferides seves. Però ara espero que les coses es vagin arreglant mica en mica i tot es posi a lloc com hauria de ser. El Polo es un home extraordinari i prefereix tormentar-se ell sol que fer mal als demés. El que no s'adona, es que si es fa mal a ell, em fa mal a mi perquè considero que ell i jo som un tot. Es un home que estimo, que admiro el seu savoir faire i la seva educació. Voldria emvellir al seu costat per sempre, tal com he embellit aquests últims tres anys desde que el vaig conéixer.

0 Comments:
Post a Comment
<< Home