El segle XXI es tant lamentable com els anteriors segles. Tot es va repetint, no n'apendrem mai!

Que ignorant i ximple era! Quan vam arribar al segle XXI, vaig pensar que ara que erem persones suposadament "il·lustrades i pacifistes", doncs que no hi haurien guerres, que els uns i els altres ens ajudariem per viure millor, que les vides, les idees extremes i oposades es retrobarien... Que venien anys de cultura, de ciencia, del coneixament... ara que s'havien començat a signar tractats de pau, etc... Ai, pero que ruca era!

I mentrestant, Corea del Nord fa proves nuclears per demostrar la seva potència, suposadament conseguir energia i potser també armes?
Això em fa recordar el llibre del Moises Broggi que vaig llegir l'estiu passat i en els darrers capítols es va estendre llargament sobre el problema de l'armament nuclear. S'hi ha de tenir gran respecte i seny quan es parla de tot el que deriva a armes i radiacions nuclears.
Aquest estiu vam anar a un viver de truites de riu a l'Ariège. L'home que regentava el viver va acabar essent un interessant orador. Vam començar a parlar de tot i de res i vam acabar sorprenentment parlant de les proves nuclears que va fer frança a Mururoa l'any 1997. Ell les defensava però jo les vaig condemnar. Em va explicar que ara ja no les feien reals sino que seguien fent les proves amb programes informatics.
Ah caram, no ho sabia.

La setmana passada van assesinar a Anna Politkóvskaya. Una periodista russa molt crítica amb les polítiques del Kremlin actual. L'escritora i periodista sabia que anaven a per ella però no va fer deixar callar la seva pluma. Ara flors anonimes s'amonteguen davant la porta de casa seva de Moscú, on la van matar. Qui serà ara, la veu crítica i sincera d'aquest país?

I parlant de dones assessinades, l'any 2004 73 dones, l'any 2005 63 i enguany en portem ja 59. La darrera, ahir cremada per la seva parella. Una dona xilèna de 30 anys que havia vingut a espanya fugint d'un marit maltractador autòcnon.

No recordo si va ser l'any passat o fa més, que vaig escoltar una entrevista que li feien al Doctor Rojas, psiquiatre de Nova York. Li preguntaven si aquest fenomen social d'assassinats i mal tractaments a les dones, anava en augment o sempre havia estat aixi. Segons ell, era una cosa que ha estat desde sempre. Va explicar que quan era petit, recordava sentir crits de dones i de baralles de matrimonis en les cases veïnes i ningú feia res. Tothom es cadava a casa seva fent l'orella sorda com a fets habituals.
La Magda Oranich, ha explicat avui a TV3, que recordava que abans, la guardia civil preguntava què passava en una baralla, si el marit deia, -"es que es cosa mia y de mi mujer"- es retirava. Sortosament avui dia es una alarma social i les dones començen a denunciarlo sense contemplacions. La llàstima, es que algunes aprofiten per donar falsos testimonis.

Fa temps que no veig a la Magda. Sempre que em veu, em diu: -"em recordo molt del teu pare! vam estudiar junts" i era un home fantàstic"- La darrera vegada crec que va ser al Palau de la Música. Em va parlar dels seus gossos que adora y em va ensenyar un penjoll d'or amb forma de dos gossets. La mamà i ella es saluden sempre molt afectuosament quan es troben.