Tornant a "matí de Catalunya radio" han parlat també del près polític Oriol Sugranyes. Llavors he deixat el que estava fent i m'he parat a escoltar el que deien. Ser que han escrit un llibre sobre ell però que la familia no està conforme amb tot el que hi han posat. La seva mare va dir que quan li van donar l'esborrany, era plè de faltes d'ortografia. Es clar, per una antiga mestre d'escola això ha de ser esgarrifós venint d'un periodista llicenciat.
Recordo que era un divendres que era a casa la Mare (que és la meva àvia paterna) Érem reunides les amigues de sempre de la Mare de "l'Institut Escola" i jo que vaig afegir-me perquè confessaré que m'agrada molt la companyia de totes elles perquè m'expliquen moltes coses interessants, mentres que jo no paro de dir ximpleries per a fer-les riure. Les amigues de la Mare són totes elles molt diferents, una es mes coqueta i més fina, l'altre es més senzilla però més oberta, l'altre sempre somrient i alegre, etc... Desde petites que es coneixen i tot havent passat una guerra civil, exilis i canvis de vida, han seguit unides i som com germanes. No es potser admirable? Jo no he tingut aquesta sort. Potser al haver cambiat d'escola no vaig poder tenir aquesta oportunitat. Però la veritat és que en quan a amistats no em puc queixar. Tinc molta gent que m'estima i m'aprecia com jo a ells. La falta de temps es un dels hadicaps d'aquesta societat d'avui dia que no ens deixa seguir amb una vida social més intensa tot i que tampoc em queixo perquè considero que tinc una vida plena. Faig moltes coses, veig i vaig coneixent molta gent, convidem molt sovint gent a casa per sopar i tot això m'omple.
Tornant a l'Oriol, tot i que potser no és un llibre que la família hi estigui entusiasmada, voldria llegir-lo i apendre-hi un capítol més de la nostra història. Un capítol trist, cert però considerant els lligams d'amistat que hi ha entre les dues famílies...
L'Oriol va morir en mans de la Guardia Civil l'any 1976, despés d'haver fugit de la presó de Segovia en un enfrontament a les afores de Burguete de Navarra. Intentava arribar a la frontera francesa i formava part del moviment MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament).
Això em recorda que encara haig d'anar a veure la pel·lícula del Puig Antich i que vull tornar anar a visitar la Mare que tinc moltes ganes de que m'expliqui més coses interessants.
Recordo que era un divendres que era a casa la Mare (que és la meva àvia paterna) Érem reunides les amigues de sempre de la Mare de "l'Institut Escola" i jo que vaig afegir-me perquè confessaré que m'agrada molt la companyia de totes elles perquè m'expliquen moltes coses interessants, mentres que jo no paro de dir ximpleries per a fer-les riure. Les amigues de la Mare són totes elles molt diferents, una es mes coqueta i més fina, l'altre es més senzilla però més oberta, l'altre sempre somrient i alegre, etc... Desde petites que es coneixen i tot havent passat una guerra civil, exilis i canvis de vida, han seguit unides i som com germanes. No es potser admirable? Jo no he tingut aquesta sort. Potser al haver cambiat d'escola no vaig poder tenir aquesta oportunitat. Però la veritat és que en quan a amistats no em puc queixar. Tinc molta gent que m'estima i m'aprecia com jo a ells. La falta de temps es un dels hadicaps d'aquesta societat d'avui dia que no ens deixa seguir amb una vida social més intensa tot i que tampoc em queixo perquè considero que tinc una vida plena. Faig moltes coses, veig i vaig coneixent molta gent, convidem molt sovint gent a casa per sopar i tot això m'omple.
Tornant a l'Oriol, tot i que potser no és un llibre que la família hi estigui entusiasmada, voldria llegir-lo i apendre-hi un capítol més de la nostra història. Un capítol trist, cert però considerant els lligams d'amistat que hi ha entre les dues famílies...
L'Oriol va morir en mans de la Guardia Civil l'any 1976, despés d'haver fugit de la presó de Segovia en un enfrontament a les afores de Burguete de Navarra. Intentava arribar a la frontera francesa i formava part del moviment MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament).
Això em recorda que encara haig d'anar a veure la pel·lícula del Puig Antich i que vull tornar anar a visitar la Mare que tinc moltes ganes de que m'expliqui més coses interessants.
posted by Unknown at 5:21 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home