Barcelona esta colapsada! Creuar la cruilla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal es una aventura perillosa últimament. Abans hi havia la guardia urbana que hi posava un mica d'ordre però últimament l'han deixat en mans de Déu i brillent per la seva absència.
Sortosament, avui m'he trobat diverses vegades que grans cotxes, "cotxes de senyors" com deia el meu pare, amablement em deixeven el pas i jo donava les gràcies efusivament perquè es sentissin agraïts i ho vagin repetin sovint. M'emocionen aquests gestos d'amabilitat que per al meu gust son cada vegada mes escassos. Es molt interessant observar el comportament de la gent davant un volant. Tens el típic ximple que tot ho vol arreglar a cops de clàxon, el que s'ho prèn en calma i llegeix el diari en el semàfor o en les cues creades a hores punta, el que truca i retruca pel mòbil per no perdre cap segon de la seva vida, no fós cas que relaxarse fora dolent, el badoc que observa tot el que passa al seu voltant i s'imagina tot un món apart i finalment el que tant se li endona el semàfor, els vianants i els altres cotxes que van perpendiculars a ell i es queda plantat enmig del carrer sense deixar passar a tots els demés...