Es ben veritat, avui no he dit res... i no era per falta de temes, ben al contrari!
Aquest cap de setmana ha estat molt intens, volia explicar-lo pero se m'ha acumulat la feina...

Tinc el cap que em va a 100 per hora. Penso amb la tertùlia que vaig organitzar divendres a casa la meva mare i lo bé que ens ho vam passar totes! Penso amb, perquè estic entusiasmada si vaig dir que agafaria una postura més aviat derrotista, en plan Sèneca i pensar amb què podia passar el pitjor per estar-ne preparada, pero curiosament no puc...

Penso amb el reportatge que vaig veure sobre l'urani empobrit i la pobre gent que pateix les concequencies, molts d'ells infants que han nascut en un moment inadequat? Penso amb les paraules que va dir el Papa en un moment delicat i la gent que n'està fent una excusa per començar una lluita absurda entre religions. Això sempre m'ha deixat esgarrifada. Jo sempre he llegit que les religions volen la pau i la serenitat entre els pobles. I es precisament el que ell va voler dir. No es pot matar en nom de Déu! Penso amb la inmigració i totes les seves consequències. Als anys 30 i 40, molts españols van fugir per buscar un món millor i ara molts d'ells no entenen perquè ho fan els demes? Com s'explica? Potser dir-ne pèrdua de memòria històrica? Potser serà l'única manera que el primer món no busqui només els beneficis del seu propi món i pensi més globalment? Penso amb el Polo que està optimista, alegre, dolç i carinyós. Em cuida em mima com el primer dia. Es així com l'estimo.

Tinc 15 dies per comentar aquests i altres temes tranquilament....