M'estant passant tantes coses a la vegada que no tinc temps de pair-les. A veure per on començo? pel final com la darera vegada suposo, ho tinc més fresc i més aprop.

Avui a "matí de Catalunya Radio", han fet el programa en directe desde la presó model.
M'ha sembla una fantàstica idea per molts motius. No hem d'oblidar que són persones i que soposadament, la presó es un lloc que hauria de ser apart d'un lloc de reclusió per a gent que ha fet mal a tercers, protegir les victimes o possibles victimes futures. Un centre correccional on l'individu en questió reformi, corretgeixi i s'adoni (que en molts casos es per falta de coneixament o sensibilitat) del que està malament i del que està bé. Molts d'ells són victimes de camins descarrilats.

Bé, doncs han lligat la presó model amb la fira del llibre a Fankfurt on hi ha la representació del llibre català. Han estat entrevistant els reclusos que llegien i els hi han preguntat que llegien. Molts d'ells han dit la lectura els ha fet millorar com a persones i estic convençuda que deu ser veritat perque jo sense ésser reclusa, cada vegada que acabo un llibre em sento que he crescut a dins meu.

També han citat molts llibres escrits desde la presó com els d' Oscar Wilde, acusat per homosexualitat a Londres. Va ser afortunat en néixer en una familia culta i benestant d'Irlanda on va poder guaudir d'una educació privilegiada en les millors escoles de l'època, en el seu país. Va viatjar molt, cosa que seguí enriquint-lo culturalment i morí finalment a Paris l'any 1900.
Un dels seus llibres d'èxit va ser "El retat de Dorian Grey" (1891) i el més destacat de l'època en que va estar encarcelat a també va escriure enn'hi ha d'escrits quan va ser reclús com la "Balada de la presó de Reading i de Profundis".
Jo d'ell he llegit el "fastasma de canterville". Es una novel·la que vaig llegir de petita i he rellegit de més gran i sempre m'ha agradat molt i em va marcar. Va escriure alguns per als seus fills com "el Princip Feliç" i "el ventall de Lady Windenmere". Detall que fa em gràcia perquè aixó és el que sempre m'hagués fet il·lusió fer, poder escriure per als meus fills però encara no serà el cas desgraciadament.

Doncs no, la IA no ha funcionat. El més sorprenent de tot plegat és la reacció que he tingut. No m'he posat trista, no he plorat, no m'he enfadat. M'he quedat completament passiva davant de tot plegat. He decidit tornar a començar més endavant, tranquilament, sense presses ni engoixes. I avui m'he adonat d'una cosa. Que soc feliç tot i no conseguir que tinguem fills.
Soc feliç perque m'estic omplin l'esprit de plè de coses noves, de conèixer gent interessant, estic omplint el pap d'il·lusions diverses, estic novament fent d'esponja.
Considero important aquesta sensació que alhora m'allibera de la tristesa, perquè hi han moltes coses per a omplir l'esperit, això no vol dir que no lluitaré perquè sigui mare.

La Núria tampoc ho ha conseguit, ni l'Aniso tampoc, totes dues eren la seva primera Invitro. Però si la Isa de València de forma natural després d'un abord. Quina il·lusió! Això sempre són bones notícies. Seguim a l'espera de saber resultats de l'Enya i la Dakt. Esperem que els seus petits embrions trobin la força per seguir endavant. Desde aqui, molts ànims petitons!