Avui ha estat un seat panda amb un senyor amb una cara castigada, cansada qui m'ha deixat el pas. L'hi he agraït per la seva cordialitat amb la mà com sempre faig, acompanyant-ho d'un somriure que deia "gràcies i bon dia!".

Acabo de veure el trailer de la pel·licula de Salvador Puig Antich. Tinc moltes ganes de veura-la. Es una pel·licula on surts mes aviat afligit com la del 11 de setembre... pero crec que és important que es facin pel·licules com aquestes perque ajudin a fer pensar i a valorar el que tenim i pensar en com podriem millorar-ho.
Vaig tenir la sort de tenir com a professor en Ramón Barnils a Eina. Era tot un personatge i recordo que donava respecte perquè no s'estava per ximpleries. Ens va parlar de la tasca que estava fent sobre en "Puig Antich" ell i alguns estudiants seus de periodisme. M'agradaven molt les seves classes perquè et retava a escriure, a dir alguna cosa interessant. Em va saber greu la seva mort. En Barnils era d'aquells que va viure la vida intensament fins al últim dia. Em recorda també un cosí germà del meu pare que quan el vaig conéixer em va dir ironicament que li quedaven "3 telediaris"... jo no li vaig donar importància, però desgraciadament va ser aixì i es va morir al cap de cop. Tot i ser metge, tenia una vida agitada, una vida social molt activa.