Quantes dones portavem assessinades per les seves parelles o marits la setmana passada? doncs ara ja en podem sumar tres mes. Hi ha un ball de números entre els diaris y les webs; precisament he trobat una que les enumera una per una amb les edats de les víctimes i el modus operandi utilitzats.
Els úlims estaven els vorals dels vuitanta anys i d'altres pels vint i tants. No hi ha edats concretes ni nacionalitats, ni estats socials, ni modus operandis semblants. Tirarles pel balcó, cremarles, apunyalarles, estrangularles, dispararles... Es una bojeria! Esta clar que els ordres d'allunyament, no serveixen absolutament per a res.
I pensar que jo hagués pogut acabar aixi si no hagués cambiat de vida!

Parlem de coses més positives. I si per una banda hi ha homes sense materia gris que maten les seves parelles, n'hi ha d'altres que les ajuden sense gairebé conèixer-les de res. Aquest és el cas d'un economista hindú que ha guanyat el Premi Nobel de la Pau, l'anomenat "banquer dels pobres", el bangladesí Muhammad Yunus. Va començar éssent un anonim professor d'economia i un dia va deixar diners mitjançant la fórmula del microcrèdit a Sufía Begum, una dona que venia artesania feta bambú per comprar la matèria prima.
Aquests petits crèdits concedits a persones sense propietats, son retornats gairebé sense interessos. Un gest humanitari que ha donat oportunitats a milers de famílies per sortir de la misèria. Un petit gra de sorra per a molts de nosaltres i una oportunitat per sortir de la misèria per a molts altres, pobres sense recursos ni futur.
Muhammad Yunus, ha anunciat que amb els diners rebuts, crearà hospitals i escoles en el seu país.

I seguint amb els premis Nobel, ha estat gualardonat el turc Orhan Pamuk. No es gaire apreciat pel govern del seu país per haver estat molt crític amb el genocidi Armeni que hi va haver durant la Primera Guerra Mundial i que el govern de Turquía mai ha reconegut.

Estic contenta que aquests premis reconeixin feines que no han estat fetes a paisos occidentals.