Fa unes setmanes vaig anar a una conferència titulada "a la feina iguals" amb la Rosaura. El lloc no podia ser més fantastic. En el sòtano, la sala de conferències de la Pedrera. A estones em quedava embobada veient l'arquitectura del lloc.
La conferència no em va dir res de nou, atès que ja fa uns 20 anys que he anat seguint de prop la feina que ha fet l'Institut Català de la Dona. De les Dones! ara es diu de les Dones. La meva mare hi ha estat treballant tots aquests anys, és l'unica que hi queda desde els inicis amb la Joaquima Alemany.
A la conferència hi va haver una intervenció que em va agradar força, tot i que bé, hi havien aspectes que m'hagues agradat discutir directament amb la conferenciant. Per exemple, deia que deixava els fills amb la minyona per poder anar a treballar. D'acord, pero i si no pots pagar-te una minyona? Sempre estem amb el mateix, els diners criden als diners. Va parlar també dels seus etudis i va tenir la sort de poder estudiar Econòmiques, moltes dones no tenen temps per estudiar perque ja les posen a treballar de joves i combinen treball i estudis. De totes maneres, es una dona que ha sabut aprofitar el que li ha ofert la vida, també s'hagués pogut quedar a casa.
Una anterior intervenció em va posar els pèls de punta. No recordo que deia, era massa avorrit i planer. El que si recordo clarament és que hi havien paraules que pronunciava malament. En comptes de dir Projecte, deia "proyecte" i podria citar molts més casos d'aquest estil. És que ningú li ha comentat mai amb el càrrec que té aquesta senyora? Prefereixo no posar el nom!
I per acabar-ho d'adobar, va arribar un representant del nostre govern (tampoc diré noms) i va dir clarament que no li havien posat la fitxa on començava la seva xerrada. Llegia un munt de papers, gairebé sense aixecar el cap i la veritat... em vaig decebre molt. Jo també en sé de llegir papers i no cobro els quartos que deuen cobrar ells.
Sense anar mes lluny, en Polo quan dona una xerrada, no l'he vist mai llegir un paper. Al contrari! I es que ademés ho fa estupendament bé. Es nota que sap del que parla i que ho viu. Crec que l'única manera de transmetre algo a les persones que t'escolten.
Un cop acabat, amb la Rosaura vam arribar a la conclusió que nosaltres les dones ja ho sabem tot això i son els directius d'empresa qui haurien de ser en aquelles butaques i no nosaltres.
M'he recordat d'aquesta xerrada aquest matí quan he sentit per la ràdio l'Ampar Moliné quan parlava de la gent "xava" que ademés de dir "proyecte" castellanitzen el "seu" català sense adonar-se'n. I d'aqui ho lligo a que més d'una vegada, persones que han nascut aqui però que no els hi agrada parlar o no volen parlar el català, catalanitzen el seu castellà d'una manera sorprenent. Segurament per això els paletes d'aqui d'origens murcians per exemple, han acabat dient "ratxola"?
La conferència no em va dir res de nou, atès que ja fa uns 20 anys que he anat seguint de prop la feina que ha fet l'Institut Català de la Dona. De les Dones! ara es diu de les Dones. La meva mare hi ha estat treballant tots aquests anys, és l'unica que hi queda desde els inicis amb la Joaquima Alemany.
A la conferència hi va haver una intervenció que em va agradar força, tot i que bé, hi havien aspectes que m'hagues agradat discutir directament amb la conferenciant. Per exemple, deia que deixava els fills amb la minyona per poder anar a treballar. D'acord, pero i si no pots pagar-te una minyona? Sempre estem amb el mateix, els diners criden als diners. Va parlar també dels seus etudis i va tenir la sort de poder estudiar Econòmiques, moltes dones no tenen temps per estudiar perque ja les posen a treballar de joves i combinen treball i estudis. De totes maneres, es una dona que ha sabut aprofitar el que li ha ofert la vida, també s'hagués pogut quedar a casa.
Una anterior intervenció em va posar els pèls de punta. No recordo que deia, era massa avorrit i planer. El que si recordo clarament és que hi havien paraules que pronunciava malament. En comptes de dir Projecte, deia "proyecte" i podria citar molts més casos d'aquest estil. És que ningú li ha comentat mai amb el càrrec que té aquesta senyora? Prefereixo no posar el nom!
I per acabar-ho d'adobar, va arribar un representant del nostre govern (tampoc diré noms) i va dir clarament que no li havien posat la fitxa on començava la seva xerrada. Llegia un munt de papers, gairebé sense aixecar el cap i la veritat... em vaig decebre molt. Jo també en sé de llegir papers i no cobro els quartos que deuen cobrar ells.
Sense anar mes lluny, en Polo quan dona una xerrada, no l'he vist mai llegir un paper. Al contrari! I es que ademés ho fa estupendament bé. Es nota que sap del que parla i que ho viu. Crec que l'única manera de transmetre algo a les persones que t'escolten.
Un cop acabat, amb la Rosaura vam arribar a la conclusió que nosaltres les dones ja ho sabem tot això i son els directius d'empresa qui haurien de ser en aquelles butaques i no nosaltres.
M'he recordat d'aquesta xerrada aquest matí quan he sentit per la ràdio l'Ampar Moliné quan parlava de la gent "xava" que ademés de dir "proyecte" castellanitzen el "seu" català sense adonar-se'n. I d'aqui ho lligo a que més d'una vegada, persones que han nascut aqui però que no els hi agrada parlar o no volen parlar el català, catalanitzen el seu castellà d'una manera sorprenent. Segurament per això els paletes d'aqui d'origens murcians per exemple, han acabat dient "ratxola"?

0 Comments:
Post a Comment
<< Home