Llegint coses em vé a la memòria qu'una vegada un missatger pel carrer em va començar a cridar i insultar. Em vaig quedar parada perque em vaig adonar del que exteriorment reflectia. Desde que em vaig posar a treballar em vaig haver de comprar roba "de nena mona" que dic jo. Al principi em sentia una mica disfressada pero després m'hi he anat costumant i ara ja se'm faria raro vestir-me diferent. Coses que passen! potser també ho fa l'edat?
Els qui em coneixen però, sempre m'han posat l'etiqueta de rara. Quan hi penso em poso a riure perque abans això em preocupava molt, ara ja ho he assumit i fins i tot ho agraeixo.

Diuen que la nostra identitat es defineix pel que comprem. -"Diguem el que compres i et diré qui ets., digem on compres i et diré com ets..."- Realment som el que se'ns visualitza desde fora? Jo no hi crec tot i que es veritat que en aspectes generals ens fa de guia bàsica i es que tots tenim la mania de voler etiquetar les persones. Però, ni totes les nenes guapes i ben vestides son tontes, ni les que vesteixen de roqueres son raretes i descarrilades, ni els qui van de fashion són els mes moderns. Us ho ben asseguro! La meva estimada amiga Maria de Santander es un exemple. Ademés de ser guapíssima, molt intel·ligent, educada i amb un bagatge cultural de por, és roquera!
A les agències on he treballat, hi havia sempre el grupet de fashions. Es un grup que no l'he entès mai, digueu-me potser "demodé" pero es necessari anar de modernito per demostrar que ets creatiu? pero jo els veia "fashion victims" mes aviat. No ho sé, jo sóc com soc, m'agraden moltes coses modernes però també coses del segle passat, m'agrada la lectura pero tampoc em sento intel·lectual, m'agraden la natura, els restaurants vegeterians, l'ecologia i el yoga pero no em sento tampoc una hyppie del segle XXI. Cal portar-ho tot sempre a l'extrem?