Aquest any he tornat a tenir el privilegi gracies a la Maria del Mar que pensa amb mi quan una de les seves amistats no pot acudir al Palau, de poder gaudir d'alguns dels concerts que fan al Palau de la Música. L'ultim d'ells, el jove pianista rus Arcadi Volodos, amb una agilitat extraordinaria de dits, tot i ser curts i gruixuts. El seu solo omplia tota la sala; no hi trobaves a faltar acompanyament ni orquestra. Una cosa que també vaig observar, es que a diferencia de molts altres músics, tocaba sense partitura. Semblava que li sortís nota per nota del cor. Al final del concert, va acabar fent 4 bisos. Era indubtable la seva proesa musical. I el que em va fer més il·lusió, va ser que el Polo va quedar meravellat del concert i de Volodos. En aquell concert, es va tocar, Clementi, Brahms, Schumann i Liszt.