El dissabte vam fer castanyada amb la Mare i la Mama a casa. La Marina també si va afegir una estoneta. la Mare m'ho va demanar i estava contenta de tenir uns quants amb ella celebran alguna cosa. El Pèpè i familia no van poder venir perquè la convocatoria era a les 19h i la Léa en aquestes hores ja comença anar de baixa d'humor i d'energia; i es que abans, jo estava enllestint una feina pel dilluns. Pa amb tomàquet i truita de patates boníssima feta pel Polo, castanyes, moniatos i panallets van acompanyar el sopar. El Polo també va treure les seves últimes "gourmendises" del seu últim viatge, xocolota d'Austria boníssima i vi d'eslovènia amb un regust molt especial, gens habitual pel nostre paladar.

Diumenge vam tornar a llogar un cotxe, l'ultim model del Volkswagen Passat, un cotxe de senyors que diria el papà. Vam aprofitar per anar a Port de la Selva a passar el dia. Ens vem emportar uns entrepans i vem dinar a la font dels Lladoners a Selva de Mar per no estar tancats a un restaurant i fer via. Vam arribar fins el Salt de l'aigua de la Selva i jo volia arribar fins el Mas de l'Estela que es un lloc preciós pero en Polo i els nens estaven cansats i em vaig quedar sense aquest passeig tant sublim.

De tornada al poble, just a peu del camí que porta al Mas de l'Estela hi ha la casa del Tomàs Garcés. Recordo vagament l'interior pero sempre em va semblar d'una sobrietat elegant. El jardí era frondós i aspre com ho acostumen a ser els jardins del empordà, tenia un encant exquisit. En Tomàs el recordo sempre amable, educat i somrient com la seva dona, tot i que les meves cosines em van dir que no li agradaven massa la canalla, potser era perque en va tenir tants de fills i néts. Jo només el veia de tant en tant.
Davant de la casa de la Selva, hi ha un memorial col·locat sobre el pedrís que recorda on va viure el poeta. Tinc un bon record d'ells, però només son petits instants puntuals com sortint de missa de Casp, vivien a la Gran Via en un pis senyorial molt a prop de casa meva, de la Ronda. A la Selva també els hi recordo o fins ara em vé a la memoria una vegada que em va convidar a berenar a Can "Llibre y Serra" que era just sota de casa. Els vells homenets que corrien per allà, quan vem entrar i van veure que era ell, es van quadrar. Si jo alguna vegada havia entrat de petitona, em sembla recordar que havien estat més aviat dèspotes i arrogants.
Només em sé una estrofa d'una poesia del Tomàs, potser es perquè parla de la selva o del Port de la Selva i em va fer il·lusió apendre-me la. Era en un llibre que la Mare em va regalar de petita i que encara conservo on hi han plè d'estrofes de poesies catalanes i de cançons populars antigues.

Romaní del Caminet

Herba humil
floreta blava
prop de la vinya has crescut
entre el mar i la muntanya.

Al Port, si que vem poder passejar una mica més estona i el vem atravessar passejant fins la platja del Pas, passant pel Club Nautic, fent la volta al turonet de la casa dels Brustenga i després tornant per dalt. menys mal que estant ampliant i fent un passeig de vianants perquè de vegades t'hi jugaves la vida entre els cotxes i el pas estret per la banda de Can Marcelino.