El diumenge vam tenir reunió macrofamiliar a Can Nadal. Em fa il·lusió anar-hi per varis motius, primerament perquè la Mare ens en ha parlat molt sovint, de manera afectiva. El meu pare hi va passar part de la seva infantèsa, era on passàven els caps de setmana però també hi van viure una llarga temporada quan la guerra civil va ser mes crua. També perquè s'hi van casar els papàs i per acabar també m'hi he casat jo amb en Polo, va ser un casament entrenyable. No l'oblidaré mai. Va ser una sort que la Maria del Mar ho recuperés.
L'estudi del Pau ha quedat fantàstic. A veure si s'hi anima a fer-ho servir més, tot i que ja té la borda al Pallars Subirà.

De familia hi havia una mica de cada branca, alguns Mascareñas, alguns Rubiéssos, alguns Trias, alguns Segarra, alguns Vilanova potser i Broggi. No vaig calcular quans erem pero va ser suficient perque despres de dinar fessim una foto de tots i ens posessim a cantar com si d'una coral es tractés. Va ser divertit i em va sorpendre que es cantessin sobretot cançons occitanes i franceses. Vam acabar cantant .................. I el més divertit era com l'Angelina dirigia de manera semiprofessional gairebé. la veritat es que el so que sortia era força bo en el meu petit parer, perque uns quans van a Coral desde fa temps pero la Mariona que es cantant professional es tapava les orelles com si no estigués tant dacord amb mi.

Entre tots vam portar algo de menjar, begudes, postres, pica pica, plats i gots de plastics... Hi havia de tot i força per quedar-te ben tipa. Com sempre la carn de la Maria del Mar era excel·lent, unes croquetes que vaig tastar eren boníiiiissimes, truites variades, amanida de pasta que ja no tenia lloc en posar-la pero feia molt bona pinta, fruits secs, patates xips i la tarta de poma de la mama que no la vaig ni veure, segur que va volar en un tres i no res.
Vaig conéixer la novia del Raul i vaig riure molt amb ella perquè li anava dient, -"si cantes, 2 punts més per quedar bé amb la familia, si et saps l'arbre genealogic, dos punts més"- i reiem! Era ademés de guapa, encantadora. El pare de la Marta, segueix dient-me -"hola Marta"- i uns quants seguien dient lo molt que ens assemblavem la Marta i jo. El Pep Broggi i la seva dona Júlia preguntant-me perquè ja no anava al club. Quina raó tenen! Hi haig de tornar. A veure si m'animo de veritat. Amb això dels tractaments se'm fa més feixuc.
En Polo es mofa de mi perquè m'agrada fer tertulia i reunions amb la familia però jo crec que val més això que tot el contrari.