Aquesta nit passada he estat treballant gairebé fins les 4h i després com que encara em sentia fresca, he estat fent exercicis de francès. Estic contenta i satisfeta de la feina que he fet. La veritat es que era una feina on m'havia encallat i l'he hagut de deixar reposar per després tornar-la a agafar amb ganes d'acabar-la i estar-ne satisfeta per poder-la ensenyar.
L'examen de francès, no sabria dir com m'ha anat. Em sembla que estava ja una mica espessa de son i cansament. Ostres, seria una llàstima no haver-ho fet bé.
Quan he arribat al raval, hi havia força moviment de cotxes patrulles amunt i avall fent girar la sirena i anant a velocitats d'autopista, pel vell casc. Durant l'examen, es seguia escoltant les sirenes i les exelerades dels cotxes. Es veu que estaven fent una redada de prostitució. Dues hores mes tard, jo sortia de l'escola i encara es veien moviment de cotxes patrulles precipitats, els carrers es veien mes buits que de costum.
Pujant Rambles amunt a peu tot passejant, observant els retratistes, les flors exuberants i he vist que al Palau de la Virreina i havia una exposició fotogràfica del fotoperiodista Agustí Centelles on hi destacava un gran repertori de fotografies sobre la guerra civil. Va ser un de tants que va lluitar contra els franquistes i va sortir de Catalunya fugint pels Pirineus per quedar-se atrapat en un camp de concentració francès. L'Agustí Centelles explica que durant aquest trist periòde negre de la nostra història, persones normals perdien el cap i el sentit comú. A ell, només el matenia viu l'esperança de tornar amb la seva dona i el seu fill. Les enfermetats, els polls, la fam i la desgracia envaien tots aquells metres quadrats de misèria. Em pregunto si seria capaç de viure una cruesa tant gran i sortir-ne indèmne. Això em fa suspitar que el silenci en que va viure el meu avi francès de vell, podria ser per tota la misèria i horror que va viure a la segona guerra mundial.
Les fotografies del Centelles eren molt ben enquadrades i tenien força gracies als contrallums, uns requisits que jo sempre li demano a una bona imatge. M'he comprat el catàleg per poder-lo mirar més detingudament, tot i que m'hi he estat força estona. Son uns quants catàlegs de fotografia que tinc. La majoria d'ells, força volominosos i amb gran quantitat d'imatges per devorar amb els ulls.
L'examen de francès, no sabria dir com m'ha anat. Em sembla que estava ja una mica espessa de son i cansament. Ostres, seria una llàstima no haver-ho fet bé.
Quan he arribat al raval, hi havia força moviment de cotxes patrulles amunt i avall fent girar la sirena i anant a velocitats d'autopista, pel vell casc. Durant l'examen, es seguia escoltant les sirenes i les exelerades dels cotxes. Es veu que estaven fent una redada de prostitució. Dues hores mes tard, jo sortia de l'escola i encara es veien moviment de cotxes patrulles precipitats, els carrers es veien mes buits que de costum.
Pujant Rambles amunt a peu tot passejant, observant els retratistes, les flors exuberants i he vist que al Palau de la Virreina i havia una exposició fotogràfica del fotoperiodista Agustí Centelles on hi destacava un gran repertori de fotografies sobre la guerra civil. Va ser un de tants que va lluitar contra els franquistes i va sortir de Catalunya fugint pels Pirineus per quedar-se atrapat en un camp de concentració francès. L'Agustí Centelles explica que durant aquest trist periòde negre de la nostra història, persones normals perdien el cap i el sentit comú. A ell, només el matenia viu l'esperança de tornar amb la seva dona i el seu fill. Les enfermetats, els polls, la fam i la desgracia envaien tots aquells metres quadrats de misèria. Em pregunto si seria capaç de viure una cruesa tant gran i sortir-ne indèmne. Això em fa suspitar que el silenci en que va viure el meu avi francès de vell, podria ser per tota la misèria i horror que va viure a la segona guerra mundial.
Les fotografies del Centelles eren molt ben enquadrades i tenien força gracies als contrallums, uns requisits que jo sempre li demano a una bona imatge. M'he comprat el catàleg per poder-lo mirar més detingudament, tot i que m'hi he estat força estona. Son uns quants catàlegs de fotografia que tinc. La majoria d'ells, força volominosos i amb gran quantitat d'imatges per devorar amb els ulls.
posted by Unknown at 11:44 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home