Aquest any he tornat a tenir el privilegi gracies a la Maria del Mar que pensa amb mi quan una de les seves amistats no pot acudir al Palau, de poder gaudir d'alguns dels concerts que fan al Palau de la Música. L'ultim d'ells, el jove pianista rus Arcadi Volodos, amb una agilitat extraordinaria de dits, tot i ser curts i gruixuts. El seu solo omplia tota la sala; no hi trobaves a faltar acompanyament ni orquestra. Una cosa que també vaig observar, es que a diferencia de molts altres músics, tocaba sense partitura. Semblava que li sortís nota per nota del cor. Al final del concert, va acabar fent 4 bisos. Era indubtable la seva proesa musical. I el que em va fer més il·lusió, va ser que el Polo va quedar meravellat del concert i de Volodos. En aquell concert, es va tocar, Clementi, Brahms, Schumann i Liszt.

Viscaaaaaaaaaa! Aquest any era la primera vegada que no em feia il·lusió celebrar el meu aniversari. No he complert tots els objectius que tant feixugament es resisteixen a complir-se.
En Polo que veient el meu desconcert, ha capgirat la truita de tal manera que ara SIIII que em fa feliç complir els meus 35 anys. Jo ja habia organitzat una reunió d'amigues
per un dissabte a la tarda però ara ho he hagut de cancelar per fer-ho més endavant. El regal del Polo són 5 dies a Marrakech! Destí que sempre havia desitjat anar i que fins ara no havia tingut occasió. Ja tinc ganes que arribi la data i ser allà per fer mils de fotografies i inspirarme de totes les imatges i colors que vegi. Em sento realment afortunada!