Els pronòstics negatius de les meves companyes em fan estar a mi, menys entusiasta amb els tractaments.
Cada vegada que hi ha un positiu, és per a mi una onada d'esperança i entusiasme! Però els resultats negatius tot i que encara no siguin meus, em creen frisança, molts dubtes, engoixes i moltes preguntes que ningú em respon!

Porto més de 3 anys amb en Polo i encara em sorprent com arriba a ser de bona persona. I es que me'n faig creus! Amb això no vull dir que sigui perfecte, de vegades el..... però encara m'en rabio més amb mi mateixa perquè es tant bon jan que no t'hi pots enfadar gairebé mai. Sapastre si, maldestre també, panxa contenta (mai millor dit!)... però que n'es de Senyor! bé, de fet per mi es perfecte dins la seva imperfecció. Només vull deixar constància de que sóc molt concient de la sort que he tingut de coneixa'l i poder ser al seu costat cada dia.

Quan parlo d'ell amb les meves amigues, l'anomeno carinyosament "love" i quan m'adreço a ell directament, li dic "vida". No sé recordo com va sortir això de vida, em sembla que ho va començar a dir ell? el que si recordo, és que al principi li deia "tresor" i ell em deia "angelet" (encara de vegades ens ho diem) i és que encara ho és per mi, el més gran tresor que he tingut mai.

Ultimament el meu love, desde que m'han sortit tantes contradiccions de salut, també m'anomena carinyosament i tot somrient, "la princeseta del pèsol". M'agrada que em digui aixi. I quan ja n'he fet algunes de les meves, em diu "zipi zape", cosa que em fa riure molt. Justament aquest còmic el compràvem sempre que sortiem desde l'estació de frança per anar a casa la Mamy quan erem petits amb la Mama. Un viatge llarg i feixuc però amb un parell de còmics del Zipi Zape, la meva mare ja tenia pau com a mínim fins a la frontera.

i avui toca poesia...

MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat-Papasseit
Un dels meus poetes catalans preferits