El dissabte vam tenir festa de cumpleanys del Edu. Ja té 10 anys, és tot un homenet!
S'interessa per a tot, és espavilat, tranquil i educat. No té aires de grandesa i la veritat es que em recorda molt el seu pare tant fisicament com de manera de ser. Li agrada apendre a cuinar, a servir a taula i ara s'ha començat a aficionar-se al piano i esperem que aquesta afició vagi a més. L'Edu es una persona feliç amb el que té i accepta les coses tal i com li venen. Espero i desitjo que li vagi tot molt bé i que no és descarrili.
Pel dinar, li vaig fer el plat especial de la casa, Roast beef al vi negre. Feia molt de temps que no el feia pero va quedar molt bo (el vi era un Priorat dels cars, regalat per uns amics) i que va estar encertat. Ho vaig acompanyar de verdures, patates fregides (petites i rodonetes) i enciam de segon.
Aquesta recepta, es de la mare del Quico Pi de la Serra que fa poquet es va morir. A taula, la Mare explicava que s'havien intercambiat moltes receptes i que tenien costums diferents a les nostres.

Per la tarda, a la festa hi va venir també la Mónica i l'Anastasia. Feia temps que no ens veiem i em va fer especial il·lusió! Vam parlar de moltes coses i li vaig recordar que em devia encara la classe de les seves croquetes tant bones!

La Léa es va quedar a sopar i a dormir i va ser el gran centre d'atenció de tota la tarda.
Em vaig sorpendre qu'una nena tant petita no se li fés estrany de quedar-se en un altre lloc que no fós casa seva ni reclamés els seus pares. Va ser una delicia. Vaig estar patint tota la nit perque no li passés res, es a dir vaig domir poc perquè no tenia llit adecuat per a ella pero pel mati la vaig portar al meu llit. Em vaig sentir molt casanda, esgotada pero molt i molt feliç!

Ahir vaig fer la cursa del Corte Inglés amb la Valerie. Sempre acabo trobant alguna victima per ensabonarla a que m'acompanyi a fer la cursa. Jo no hi vaig per esportivitat, ho faig més aviat com a tradició, ja que ho feia desde petita amb la Mamà. L'última vegada qu'ella em va acompanyar hi va perdre les ungles dels peus però es clar, ella porta bambes amb talons! Sense comentaris...
En aquesta cursa és divertit anar-hi amb algú i riure un rato mentres es corre o camina.... Per mi es un divertimento. Ara tinc les cames una mica adolorides de les agulletes però estic satisfeta qu'un any més l'hagi pogut fer. Per la vora de les 8 hores del matí, vaig baixar a estones corrents i a estones caminant a peu, desde casa meva fins a la plaça Catalunya, passant per casa la Mamà. Aixi que calculo que seran els 11 kilometres de la cursa, més 4 desde casa meva fins a casa la Mamà i desde casa a la Mamà fins la plaça Catalunya 2 més. I sumar-n'hi 2 més també del retorn a casa d'ella... gairebé uns 20 kilòmetres!

Mentrestant el meu Polo va fer el dinar per tothom. Quan vem arribar, desde la porteria se sentia l'olor de sardines fregides. No vaig gosar dir-li res, però de l'endemà li vaig recordar que existia un extractor de fums a la cuina que servia per no perfumar tota la resta de la casa d'olors culinaris.
De postres tot i que estava previst gelat, encara quedava pasta per fer crêpes del dia anterior i la Valerie i jo vam acabar el pot. Estaven boníssimes amb gelat! Al vespre, en Polo i jo ens vem dedicar a netejar, empulainar la cuina, buidar el rentaplats, passar l'aspirador, fregar, etc... es feixuc posar la casa en condicions després de dos dies de visites, plens de dinars i berenars... Però és més feixuc per a mi encara, deixar la casa en mal estat.

Avui torno al Auditori. Les entrades les ha facilitat l'Eduard Sagarra, ja que es tracta del concert del dia de l'Europa. Hi anem la Mamà, la Mare, en Polo i jo. Tots anem bastant agotats després d'un cap de setmana intens pero no volem fer cap lleig. Ademés a la Mare li fa especialment il·lusió ja que surt poc de casa i no ha deixat mai de ser un cul inquiet! Esperem que senti alguna cosa, ja que s'ha quedat bastant sorda.
La darrera vegada que hi vem assistir va ser per anar a veure el Miquel Poveda. Eren unes entrades del Pèpè, pero que no van poder aprofitar perquè l'Helena era malalta. Vem tenir la sort que van pensar amb nosaltres i la veritat es que vam sortir del concert Entusiasmats! Va ser un concert Sublim!