La pluja ha caigut amb força aquesta nit. A tornat a tronar i durant el dia també. M'he quedat com un poll mullat! Avui si que m'has enxampat! Sota la pluja anava cantant la cançó que sempre cantem amb la Léa. -"Les petits poissons dans l'eau, nages, nages, nages, nages, nages... les petits poissons dans l'eau, nages tous bien comme il faut"- Ella balla i jo li ensenyo els moviments de la braça. Potser l'ajudarà ben aviat per saber nedar? De moment es molt divertit veure com mou els braços.

Em fa molt de respecte anar amb moto quan plou. No m'agrada massa agafar-la però amb tots els recadors a fer aquests dies, sempre l'acabo agafant. I es que com deia el meu pare, -"quien canta su mal espanta!"-.
Quan he arribat a casa la meva mare, he hagut de cambiar-me gairebé tota la roba, estava completament xopa! Sortosament he trobat alguna cosa a l'armari què sino, hagués agafat un bon refredat. Sembla que de moment, ha mainat una mica i aquesta tarda no em mullaré quan hagi d'anar al Notari.

Avui si que puc dir, que tinc el colet com un colador! Es la meva sisèna punxada i demà toca per a fi la última!

No sé que em passa avui. Tinc molta son. Es veritat que ahir vam anar a dormir tard. Aquest matí m'ha costat llevar-me. Serà aquest temps? Tinc ganes de tornar-me'n al llit, no tinc esma per a res.

I seguim amb bones notícies! Acabo de veure els resultats de l'examen que vaig fer la setmana passada a l'escola oficial d'idiomes. M'han posat a cinquè, l'últim any! Ostres per vocabulari i parlat d'acord però escrit? Es veritat que em va anar molt bé l'examen oral i l'escrit crec que força bé també... pero hagués preferit estar a quart o tercer perquè segur que em perdo algo interessant.

De fet considero que he fet trampa; és que sóc mig francesa. Amb mitja familia parlem francès i passem part dels estius a França, el problèma es que l'escric poc. I ara amb la Léa, la meva nebodeta preciosa també parlo més sovint el françès. Li canto cançons constantment i ella es posa a ballar perquè encara no sap parlar encara cap idioma. Només sap dir "què", "té" que per ella vol dir dona'm, "allez allez", "awa" que vol dir aigua, el seu nom, papà, mamà, mamy, "titi" que soc jo i "ovo" que es Polo. Es un regal molt preuat veura-la ballar i somriure. M'omple molt ser al seu costat i jugar amb ella, cantar-li cançonetes, nedar (li entusiasma) i caminar o còrrer al seu darrere perque s'escapa. Es que me la menjo a petoooons!

Bé, tornant a l'escola oficial d'idiomes, tot i aixì haig de passar l'examen de tercer que confirmarà el suposat nivell que tinc. Hauré de repassar molt la gramàtica que la tinc molt rovellada. Sempre m'ha agradat fer d'esponja però sempre he defugit dels títols! Suposo que per por al fracas. El Polo es qui m'ha empès a fer aquest exàmen. Bé, ell m'ho va suggerir i ho vaig trobar molt encertat. Personalment em feia il·lusió fer història, perque sempre m'ha apassionat! però parlant-ho amb la Mireia em va dir que era molt més encertat la idea del Polo. Que amb la història no es va enlloc i amb llengues si. Mmhmh, ok ok.. no em costa res intentar-ho... i ja hi soc. Ara només falta tenir sort en el sorteig perquè m'agafin.

Potser estiro massa la corda? He jugat 2 cops ben forts aquesta setmana. La IA que es també questió de sort i ara entrar a l'escola Oficial d'idiomes per tenir el títol de francès. -"Faites vos jeux monsieurs dames! .. Rien ne vas plus!-"
La meva mare sempre ha dit que després del mal temps torna el bon temps... Desitjo que la meva mare tingui raó i que la meva mala sort estigui arribant a la seva fi. Haurà arribat finalment el bon temps? Ho sabrem d'aqui a poques setmanes.

Quan vaig conéixer el Polo, la meva vida va fer un gir de 180 graus. Vaig deixar de plorar cada dia, el primer any va ser especialment de color de rosa, va ser meravellós, sublim!
Després van començar ha haver-hi problèmes i entrebancs... teniem tots dos moltes ferides obertes i moltes coses per arreglar, cicatritzar i em vaig entristir perquè considerava i encara considero que el Polo no acaba de tancar ferides seves. Però ara espero que les coses es vagin arreglant mica en mica i tot es posi a lloc com hauria de ser. El Polo es un home extraordinari i prefereix tormentar-se ell sol que fer mal als demés. El que no s'adona, es que si es fa mal a ell, em fa mal a mi perquè considero que ell i jo som un tot. Es un home que estimo, que admiro el seu savoir faire i la seva educació. Voldria emvellir al seu costat per sempre, tal com he embellit aquests últims tres anys desde que el vaig conéixer.

Quin matí!

No ha parat de ploure en tota la nit i ha tronat tant fort que ens hem quedat sense televisió de l'habitació. Es com si hagués vist el llam a dins i de sobte, ha deixat de funcionar. Ja pensava cambiar-la per una d'aquestes que es penjen a la pared, però hagués preferit trigar una miqueta més.
Per arrodonir-ho, el Polo ahir la nit estava insuportable perquè segons ell no havia sopat i tenia gana. Jo afegiria ademés que estava cansat... jo m'ho prenc a broma totes les pocasoltades que diu, tot i que de vegades acaba ferint. El més greu és que ni se n'adona.

De bon matí, jo que volia estar tranquila, he hagut d'anar a buscar-lo perquè havia marxat sense moto i per anar a la visita de la nostra primera ecografia, no arribava. Els metros no funcionaven, els carrers estaven colapsats perquè tothom agafa el cotxe quan plou i per acabar-ho d'adobar, els semàfors tampoc funcionaven. Total, que s 'ha creat un colapse circulatori!
Cada matí, escolto "mati" de Catalunya Radio amb en Basses i precisament comentàven si era llògic que cada vegada que plou, hagués un daltabaix tant important a dins la ciutat.
Alguns tertulians deien que això passava en totes les grans ciutats del món i d'altres deien que això no podia passar de cap de les maneres.

Sortosament en Polo s'ho a près amb filosofía i anavem rient de tot una mica, de la circulació, de la ecografía, dels folicles (li va fer molta gràcia aquesta paraula quan la va sentir) i ara no para de repetir-la. Ara tot és un folicle!
En Polo es un home que quan no porta la tramuntana a dins és l'home més encantador, servicial, tendre i divertit que he conegut mai. I quan el vent bufa, tot i tornar-se malcarat, no ha deixat mai de ser bona persona. Si, té realment molta classe, molt "savoir faire". Sort he fet de tenir-lo al meu costat, tot i que hem tingut i seguim tenint mils entrebancs.

Tornant a la visita, aquesta vegada ha estat molt ràpida. Tampoc hem hagut d'esperar. Em entrat de seguida, em fet la eco i hem tingut la bona notícia que n'hi havia un de 17 i un altre de 16 en l'altre trompa. L'endometri també esta engruixint les parets, aixi que sembla que hagi respost molt bé al tractament. Visca! Per fi bones notícies! He preguntat perquè tenia tant de mal als pits i m'han dit que era normal que això depenia de les hormones i les èpoques.
I llavors ens han donat la notícia. La IA es fara aquest cap de setmana! M'he quedat bocabadada perquè m'ho esperava un pèl més tard. Ostres, encara no haviem anat al Notari, tampoc sabiem a on anar... He de parlar amb el metge de capcelera per a veure si entra la medicació per la Seguretat Social. També no m'haig d'oblidar de pendre'm el dostinex, i punxar-me per provocar la ovulació 24h abans. Sortint de la Clínica, he agafat el telefón i he començat a trucar per tancar temes. També he trucat a la mamà per avisar-la. M'he atabalat una mica i és em posa molt neguitosa deixar les coses per últim moment! Perquè crec que si ho deixes tot pel final, les coses surten sovint malament, vas intranquil, escopetejat i amb les coses mig fetes.

Ostres, dia 16 i 17! Espero que tinguem una miqueta de sort!

Llàstima que no he arribat a temps per conèixer la Núria. Ella s'està fent la seva primea FIV, després d'uns quants intents de IA. Haviem quedat però ens devem haver creuat.
Espero conèixer-la algún dia. Em faria molta il·lusió.

Bé, el dia s'ha acabat tornant lleig, gris i feixuc...
Ja tinc ganes de tonar a casa i descansar. Demà es un gran dia!

Aquest matí he oblidat de comentar que per fi, l'Enya ha donat senyals de vida aquest cap de setmana. Menys mal! per què començava a patir, tot i que m'imaginava que volia desconectar de tot una mica i centrar-se en el seu gran gran pròxim pas. Li he estat deixant notetes al mòbil, al forum i per email per què veiés que pensava en ella encara que ella no digués res, vaja que era al seu costat per si em necessitava. Li desitjo un positiu en la seva primera FIV i es que s'ho mereix, després d'haver passat per 3 IA's fallides. A l'Enya tot això se li està fent etern com a totes nosatres però es una dona excepcional i ben aviat tindrà la seva recompensa. Un petonàs desde aqui Enya i molts ànims per tot!

Bon dia!

Avui fa un preciós dia de tardor. La calor ja no es enganxosa i quan passejes en moto, notes una suau brisa fresca que dona ganes de posar-te una jaqueteta. Per a mi es una delícia aquest temps precís. Pel matí a plogut força, s'ha netejat l'ambient i es fa més agradable respirar a dins la ciutat. Fins i tot a tronat. No sé dir perquè, però sempre he trobat sublim els sorolls de trons i com més forts, més m'impresionen. També m'omplen els instants que apareixen els llamps en la foscor del cel. Potser es em recorda França, ens amagavem a dins les cabanes fetes de mantes i edredons entre llit i llit, cada vegada que sentiem tronar. Formava part d'un joc infantil a casa la meva mamy, la meva àvia. França ha estat per a mi, un dels llocs on he estat més feliç.

Ara els núvols ja han caigut i ha tornat el sol però sense força.

El divendres vam anar de casament. Vaig poder lluir per fi les meves sabates noves i altes de color xocolata i el meu vestit fet especialment per aquesta ocasió que anaven a conjunt amb les sabates. La meva mare hi va posar unes quantes hores per transformar un troç de tela en un vestit força elegant. Quantes coses haig d'apendre encara per semblar-me a la meva mare!
Vaig aprofitar l'hora de dinar per anar a la perruqueria. Jo sempre dic que quan hi vaig, em fan una transformació de ventafocs a princesa.

El casament va estar molt bé. Vaig tenir la sort que tota la gent que feia temps que no veia, em va venir a saludar efusivament. Fins i tot gent que ni recordava.
El mossèn va ser d'aquells que a mi tant m'agraden perquè no va seguir la litúrgia fil per randa i es va dedicar a explicar mil anècdotes i historietes que potser no venien al cas, o si.. però que se les feia tant seves que semblava realment un contacontes. Entranyable!

El decor de l'aperitiu era inmillorable, el lloc del sopar molt elegant. També vam tenir la sort que les persones que ens acompanyaven a taula era gent senzilla, divertida i amable. Amb les noies, després del sopar vam estar ballant juntes i parlant una bona estona. M'agrada molt la gent atenta i educada i elles ho eren.
A l'Ignacio se'l veia molt feliç i a la Marta també. Me n'alegro moltísim perqua l'Ignacio me l'aprecio tant que sempre he desitjat per a ell tot i el millor. I ja era hora que li arribés el seu torn. També em va fer especial il·lusió veure la Karina, germana de la Marta, embarassadísima! Quina sort! vaig pensar jo... i el Jorge, germà del Ignacio. Recordo encara molt bé aquell estiu que vam passar junts i que ens vam divertir tant. Son germans que tenen com a comú la seva respectuositat en vers les dones. Vaig estar parlant també amb la dona del Jorge. Sempre l'he trobat encantadora i anava especialment guapa aquella nit.

Dissabte vam aprofitar que teniem cotxe, per anar a Port de la Selva. Em va fer tanta il·lusió!
I es que en Polo sabia que hi tenia una espina clavada... aixi que ell mateix ho va suggerir.
Vam agafar banyadors i tovalloles i cap a munt. Feia un dia magnific per sortir per mar, aixi que hi havia poca gent pel poble. A l'hora de dinar s'hi notava molta calma i buscant una terrasseta per dinar-hi, ens vem trobar el meu germà amb la seva dona, els nens, el meu cosí germà Huc i el Xirri (amic d'ells de Banyoles). Ens vam quedar parats de la coincidència perquè ningú s'ho esperava de veuran's hi allà i vam dinar tots plegats. Vam anar després a banyar-nos al Pas. Una maravella!

Allà també ens hi vam trobar la Marta T, "la meva doble" que diu tothom. Tant ens assembem? Tothom hi fa broma amb això.
Em va xocar el comentar-hi de'n Pèpè que va dir que feia molt de temps que no ens hi haviem banyat junts en aquella patja. Jo n'ho hi havia pensat... però tenia raó.
I estava tant a gust! El paisatge era tant sensacional, l'aigua ben fresca i fosca. I em feia una especial alegría ser-hi amb el Polo, desde sempre que li havia descrit tots aquests maeravellosos racons.
Recordava la meva juventut, quan passava les vacances amb la meva mare, les meves cosines i cosins, tietes, avies, etc... També hi ha una part de mi que hi ha crescut allà.


Bé, ja han començat les punxades. Avui es la meva quarta punxada i demà per a fi, tinc la meva primera ecografia. Tinc unes ganes que sigui demà! A veure que ens diran.. a veure si responc bé al tractament.
Quan em punxen, no noto gairebé res. Podria dir que l'infermera que me les posa, hi té molta traça. Aixo si, desprès d'una estoneta, començo a notar punxades i dolors a la panxa. Es sorprenent!

Segueixo tenint molt mal de "mames" com diuen els metges, "pits" com dic jo. El doctor Sales que es un entès en la materia em va dir que tot estava bé i que no hi havia res contra aquest dolor que pateixo durant 3 setmanes seguides desde fa uns quants anys.
Espero que tingui raó i que no se li hagi escapat res, perquè no entenc perquè sempre em fa tant de mal.... a consequència d'això, també em noto canvis d'humor....


El diumenge em vaig enfadar bastant amb el Polo. Em vaig adonar que ja no es prenia la medicació. Ell em va dir que "només" feia una setmana que se li havia acabat, pero ves a saber quan fa realment. Em va dir que no n'hi havia pertant! Com que no? O sigui que jo aqui punxant-me sense faltar ni un sol dia, medicant-me i ell que és el 50% del resultat i que, ni de bon troç està com hauria d'estar... em diu que -"no n'hi ha per tant"-. Es que jo de vegades, no l'entenc! Menys mal que m'he adonat que es una actitud similar a molts marits de les noies que estem passant per això perquè sino, m'hagués pensat que no m'estimava o que no li interessava gents això de tenir fills. També m'he adonat que a tot això als homes se'ls hi fa molt feixuc i en fugen com uns esperitats! Realment ho vivim d'una manera tant diferent!