"Qelle honte!" que diria la meva Mamy. Avui han celebrat els 25 anys del TGV a frança. En canvi aqui, no només no en tenim sinó que encara seguirem sense tenir-ne i ademés el que tenim no té nom, ni futur! Es totalment indecent, patètic, vergonyós!
Sempre ens estem venegloriant de que som un país tant progressiu, jo diria més aviat surrealista!

Avui per fi acompanyada de la meva mare, m'he matriculat de francès a l'escola oficial d'idiomes. Quina il·lusió! Una mica més i no hi arribo. M'havia deixat els papers al despatx de la meva mare.
Començo el cinquè i últim curs el 3 d'octubre de 2 a 4 de la tarda. Es un horari perfecte! Estic molt contenta, tinc ganes d'esforçar-me i fer-ho bé.

Avui ha estat un seat panda amb un senyor amb una cara castigada, cansada qui m'ha deixat el pas. L'hi he agraït per la seva cordialitat amb la mà com sempre faig, acompanyant-ho d'un somriure que deia "gràcies i bon dia!".

Acabo de veure el trailer de la pel·licula de Salvador Puig Antich. Tinc moltes ganes de veura-la. Es una pel·licula on surts mes aviat afligit com la del 11 de setembre... pero crec que és important que es facin pel·licules com aquestes perque ajudin a fer pensar i a valorar el que tenim i pensar en com podriem millorar-ho.
Vaig tenir la sort de tenir com a professor en Ramón Barnils a Eina. Era tot un personatge i recordo que donava respecte perquè no s'estava per ximpleries. Ens va parlar de la tasca que estava fent sobre en "Puig Antich" ell i alguns estudiants seus de periodisme. M'agradaven molt les seves classes perquè et retava a escriure, a dir alguna cosa interessant. Em va saber greu la seva mort. En Barnils era d'aquells que va viure la vida intensament fins al últim dia. Em recorda també un cosí germà del meu pare que quan el vaig conéixer em va dir ironicament que li quedaven "3 telediaris"... jo no li vaig donar importància, però desgraciadament va ser aixì i es va morir al cap de cop. Tot i ser metge, tenia una vida agitada, una vida social molt activa.

Barcelona esta colapsada! Creuar la cruilla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal es una aventura perillosa últimament. Abans hi havia la guardia urbana que hi posava un mica d'ordre però últimament l'han deixat en mans de Déu i brillent per la seva absència.
Sortosament, avui m'he trobat diverses vegades que grans cotxes, "cotxes de senyors" com deia el meu pare, amablement em deixeven el pas i jo donava les gràcies efusivament perquè es sentissin agraïts i ho vagin repetin sovint. M'emocionen aquests gestos d'amabilitat que per al meu gust son cada vegada mes escassos. Es molt interessant observar el comportament de la gent davant un volant. Tens el típic ximple que tot ho vol arreglar a cops de clàxon, el que s'ho prèn en calma i llegeix el diari en el semàfor o en les cues creades a hores punta, el que truca i retruca pel mòbil per no perdre cap segon de la seva vida, no fós cas que relaxarse fora dolent, el badoc que observa tot el que passa al seu voltant i s'imagina tot un món apart i finalment el que tant se li endona el semàfor, els vianants i els altres cotxes que van perpendiculars a ell i es queda plantat enmig del carrer sense deixar passar a tots els demés...

Porto uns dies que em trobo bastant malament... tinc dolors abdominals, molesties generals. La ginecòloga ja em va avisar que podria passar. En alguns casos diuen que es positiu, jo ho poso tot en quarentena. Ja ho veurem realment a finals de mes. Avui però les molesties son més supèrflues.

Ahir vam rebre la bona notícia que una de les convidades a la tertúlia i que està en plè procès d'invitro, ha conseguit tenir 8 embrions vius. Viscaaaa! Bravo pels embrionets, pels pares i pels especialistes. Esperem que això porti a l'èxit que tots desitgem, serien molt bones notícies per a tots, no només pels futurs pares sinó també ànims per totes les companyes que estan en el mateix procès. Ara només cal esperar.

Diuen que la nostra generació té un greu defecte i es que no sap esperar, la paciència no es la nostra millor virtut. Segurament és veritat, em crescut entre cotons i hem tingut tot el que hem volgut en l'instant precis que ho hem demanat. Crec que els que venen darrera han accentuat aquest defecte? L'educació es una cosa que sempre m'ha preocupat i que crec que es un valor que estem perdent dintre la nostra societat, l'educació i el respecte envers els demés.
Es valoren les persones competitives i els que han aconseguit un poder econòmic, però molts d'ells i amb això no vull dir tots es clar, demostren una pèssima educació i respecte molt pobre envers els demés. Jo els anomeno els mercenaris del segle XXI. D'altres han fet fortuna amb una idea original i l'han sabut situar al mercat amb grans esforços i no han deixat mai de ser gent senzilla i humana amb els qui els envoltaven.

Aquestes darreres setmanes torno a sentir molt la Tina Turner. És una dona que em dona força només sentir-la. Una dona lluitadora com tantes n'i ha d'anònimes en aquest món i que no han tingut les coses fàcils pero que tiren endavant tota una família soles i de vegades també el negoci amb qui depent tota la família per subsistir. Reconec que m'empipa bastant quan em diuen "-tranquila, tu ets una dóna forta i te'n sortiràs"- Ostres, és que mai he pretès ser superwoman!
Ara em vé al cap aquell mercat de chichicastenango a Guatemala on les dones venien els productes al mercat amb la criatura penjada al coll, mentres els homes dormien la mona sota una vella fusta que feia de mostrador. Ens van dir que lamentablement era molt corrent aquesta imatge.

Es ben veritat, avui no he dit res... i no era per falta de temes, ben al contrari!
Aquest cap de setmana ha estat molt intens, volia explicar-lo pero se m'ha acumulat la feina...

Tinc el cap que em va a 100 per hora. Penso amb la tertùlia que vaig organitzar divendres a casa la meva mare i lo bé que ens ho vam passar totes! Penso amb, perquè estic entusiasmada si vaig dir que agafaria una postura més aviat derrotista, en plan Sèneca i pensar amb què podia passar el pitjor per estar-ne preparada, pero curiosament no puc...

Penso amb el reportatge que vaig veure sobre l'urani empobrit i la pobre gent que pateix les concequencies, molts d'ells infants que han nascut en un moment inadequat? Penso amb les paraules que va dir el Papa en un moment delicat i la gent que n'està fent una excusa per començar una lluita absurda entre religions. Això sempre m'ha deixat esgarrifada. Jo sempre he llegit que les religions volen la pau i la serenitat entre els pobles. I es precisament el que ell va voler dir. No es pot matar en nom de Déu! Penso amb la inmigració i totes les seves consequències. Als anys 30 i 40, molts españols van fugir per buscar un món millor i ara molts d'ells no entenen perquè ho fan els demes? Com s'explica? Potser dir-ne pèrdua de memòria històrica? Potser serà l'única manera que el primer món no busqui només els beneficis del seu propi món i pensi més globalment? Penso amb el Polo que està optimista, alegre, dolç i carinyós. Em cuida em mima com el primer dia. Es així com l'estimo.

Tinc 15 dies per comentar aquests i altres temes tranquilament....